Tres Mariners
-
- Katalanisch, Valencianisch ausgewählt
11,99 €
inkl. gesetzl. MwSt.,
- Kostenlose Lieferung ab 30 € Einkaufswert
- Versandkostenfrei für Bonuscard-Kund*innen
Beschreibung
Produktdetails
Einband
Taschenbuch
Erscheinungsdatum
20.08.2026
Verlag
Bredevoort van den BergSeitenzahl
104
Maße (L/B/H)
20,3/12,7/0,6 cm
Gewicht
109 g
Sprache
Katalanisch, Valencianisch
EAN
9798237798982
TRES MARINERS - VIATGERS EN EL MAR DEL TEMPO - FICCIÓ METAFÍSICA EN CATALÀ - BREDEVOORT VAN DEN BERG
UNA NOVEL-LA METAFÍSICA SOBRE EL TEMPS I EL RECORD
El mar recorda allò que els homes obliden. Aquesta novel-la segueix tres navegants al llarg de mars i d'èpoques diferents, com si una mateixa travessa es repetís en cossos que no es reconeixen. La ficció històrica, el misteri i la narrativa de viatges es barregen amb els somnis, la memòria i la pèrdua. Els escenaris portuaris, les cobertes silencioses i les nits d'alta mar construeixen una atmosfera densa, feta de llum tèrbola.
La història avança amb el ritme de l'aigua, lenta i constant, i deixa enrere imatges que persisteixen. És una novel-la per llegir amb calma, adequada per a clubs de lectura i per a lectors de narrativa contemporània interessats en ficció literària amb elements històrics i misteriosos. Les pàgines no donen respostes immediates; acompanyen el lector per una costa on el temps es dilueix i el mar es converteix en memòria.
La barca sense nom jeia al port de Yokohama com una vella criatura marina que reposa abans de la massacre. El buc enfonsat a l'aigua, les cobertes immòbils, els pals despullats contra la llum grisa del matí que es filtrava entre els núvols: aquella hora crepuscular entre la nit i l'alba en què el món conté l'alè i la frontera entre realitat i somni es dilueix com la boira que s'arrossega sobre l'aigua. L'aigua feia un soroll humit i afamat, un soroll de mandíbules que s'obren, i el so travessava el ferro.
Només uns números identificaven la barca, d'un blanc esvaït sobre les taques de rovell, xifres que no significaven res per a l'ull que les llegia, que només hi eren perquè algú, en algun lloc, havia decidit que tot havia de tenir un nom, tot i que el mar no entén els noms que els homes posen. Al gran oceà primordial, tant li feia. El mar parlava el seu propi llenguatge, un sense substantius, només verbs: trencar, engolir, dur, oblidar. El mar no tenia cap necessitat de noms; coneixia les coses pel pes, pel moviment, per la temporalitat.
En Charley era al moll, amb les mans enfonsades a les butxaques de la jaqueta, i mirava aquells números. També s'esvairien un dia, com la pintura, com el seu propi nom, com tot allò que els homes toquen i creuen posseir. El matí era prou fred per formar núvols d'alè, petites boires que sortien de la boca i es dissolien en el no-res. Se'ls mirava, la manera com la seva pròpia vida es feia visible un instant en l'aire gebrat i després desapareixia. La mort com un núvol d'alè que es dissol a la llum del matí, evaporant-se fins al no-res.
Noch keine Bewertungen vorhanden
Verfassen Sie die erste Bewertung zu diesem Artikel
Helfen Sie anderen Kundinnen und Kunden durch Ihre Meinung.
Kurze Frage zu unserer Seite
Vielen Dank für Ihr Feedback
Wir nutzen Ihr Feedback, um unsere Produktseiten zu verbessern. Bitte haben Sie Verständnis, dass wir Ihnen keine Rückmeldung geben können. Falls Sie Kontakt mit uns aufnehmen möchten, können Sie sich aber gerne an unseren Kund*innenservice wenden.
zum Kundenservice